divendres, 27 de gener de 2017

Mòria, la desesperança feta present

Avui, he estat a les portes del Camp de Moria. Hi ha refugiats que només sentir-ne parlar, tremolen en recordar el seu pas per aquest lloc. Està militaritzat, envoltant de tanques i espirals de puntes, i la policia actua amb contundència quan ho creu necessari. Per aquí passen tots a registrar-se i hi viuen unes 5.000 persones. Els prenen les dades, han de mostrar els seus papers sinó els han perdut o potser no els volen ensenyar, els hi preguntenen què venen buscant i tothom respon:  les intenten agrupar per nacionalitats perquè hi ha moltes barralles i violència entre ells. Acaben a l'hospital. O hi ha protestes que acaben en cops de la policia. Se'ls considera detinguts quan en realitat esperen el refugi o l'asil. M'ha fet pensar en Bòsnia, Palestina, Auswitz... La desesperança feta present.


Fa dos dies va morir un noi egipci. Els rumors corren: ha mort d'hipotèrmia, estava malalt i no va tenir atenció mèdica o es va suicidar. Qui sap. És vergonyós veure la quantitat de neu i les tendes. Ens passen fotos els que viuen dins. No tenen aigua ni llum. El menjar és mínim i per recollir-lo has de caminar per un passadís rodejat de puntxes i estret. Tot és inhumà i pensat per treure la dignitat de les persones.



La vida a Mòria és molt complicada. Hi ha gent que ha muntat petits negocis allà. Hi ha un cafè on alguns passen l'estona. Se t'acosten per explicar-te la seva història. La sensació és de tristor. Moltes persones arriben pensant que és el pas previ per anar a Alemanya. Això és un error. Els pot quedar un any aqui, després un altre camp de Grècia i després... qui sap on! No saben que els hi passarà. Trepitjen terra i pensen que estan salvats. I no és així!

He conegut un noi argelí, llicenciat en Dret, volant a Istanbul. La seva il.lusió és arribar a França. Veient les estadistiques, ho té dificil. Te possibilitats de ser deportat. La seva vida és esperar, que passin les hores, els dies... fins que es puguin moure. Ell portava vàrios mesos i segurament li queden molts més.

De la barca al furgó policial i d'allà a Moria. Com és? La imatge d'un camp de concentració... doncs això. La majoria poden entrar i sortir però hi ha una part que és pressó. Els que van a parar allà són els que provenen d'Argèlia, Marroc, Tunissia, Bangladesh i Nepal. Se'ls nega sortir. És ilegal discriminar algú per la seva nacionalitat però aquí ho fan. Cada cop arriben més persones del Nort d'Àfrica però avui es considera més perillós creuar de Líbia a Itàlia així que és més fàcil fer aquest llarguíssim viatge i acabar a Grècia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada