divendres, 20 de gener de 2017

Nit de guàrdia a Lesbos

No porto ni 24 hores i ja és súper intens. Ahir vaig arribar després d’un dia llarguíssim, des d’Atenes a Lesbos. Em van rebre un grup de bombers de Sevilla membres de Proem-aid, gràcies al Milton de Amb les Teves Mans. Em van acollir com una més, a casa seva. Però no només això! M’han incorporat a la seva rutina. Ahir, després de sopar, em van proposar anar a fer la guàrdia amb ells. Fan dos torns, de 12 a 4 i de 4 a 8, i tenen un campament amb d’altres persones. Allà passen les nits, atents per si arriba alguna barca amb refugiats. A l’estiu, en aquestes costes, es concentraven fins a 100 voluntaris esperant! Estem a prop de Mitelene, la capital de Lesbos, i a 16 kilòmetres de Turquia. Ahir nit feia fred, la mar estava tranquil.la i hi havia lluna però no va arribar cap barca. Aquest matí, hem anat a fer gestions per temes burocràtics. Els companys bombers m’han inscrit com a traductora de la seva institució al lloc que aquí coneixen com a Ministeri i on es porta la burocràcia. Hem fet una breu visita a un petit camp de refugiats, on arriben els més vulnerables. Ha sigut rapidíssima però segurament serà dels que mes coneixeré! Ja us faré arribar imatges i detalls. Tinc la sensació de portar molt temps… i no el porto! Des de l’avió, es veia només una illa com qualsevol altra, com una de les balears. Tot i que sabies que en aterrar, la realitat, el que et trobes, és molt diferent a la d'Atenes, Mallorca o Barcelona.

2 comentaris:

  1. Sara, gràcies per la teva empenta i per començar a obrir camins de col·laboració entre l'Escola Pia i els refugiats de Grècia. A la Fundació Benallar-Escola Pia ja hem obert les portes als refugiats que arriben a Barcelona, ara farem un segon gran pas. Endavant i bona feina.

    ResponElimina
  2. Molt bé, felicitats i ànims; sobretot fes un gran esforç per escriure tota la vivència, ets els nostres ulls

    ResponElimina