divendres, 3 de febrer de 2017

Open Cultural Center, un espai de convivència creat per catalans

Polycastro és una petita població grega propera a la frontera amb Macedònia. Fa uns mesos que acull nous veïns a les seves cases i carrers:  molts dels refugiats que vivien en el camp d'Idomeni van ser traslladats a Polycastro i a la veïna Axopolis, intentant allunyar-los de les males condicions del camp, del fred i de la neu.

A Polycastro treballa actualment l'organització Open Cultural Center, fundada per un grup de voluntaris catalans que es van conèixer treballant a Idomeni. Després d'estar buscant taules, cadires i material durant setmanes, avui ha estat un dia important per a tots ells: per fi han pogut inaugurar el centre comunitari! Funcionarà cada dia en el centre del poble. Per fer-ho s'ha convidat a totes les famílies refugiades de la zona a compartir un dinar, aportant cadascuna un plat típic del seu lloc d'origen. A les dues en punt, més de cinquanta persones, entre les que hi havia molts nens i nenes, ens hem reunit al voltant de la "taula" improvitzada sobre unes mantes i entre plat i plat hem compartit històries, jocs, música (des de cançons típiques de Síria, passant per rap en àrab i fins i tot La Macarena) i moltes ganes de fer coses junts.

El centre oferirà a partir de demà un servei de llar d infants, classes d'anglés, alemany, àrab.....i totes aquelles propostes que tant refugiats com voluntaris vulguin aportar.  La majoria de famílies són originàries de Síria, però també n'hi havia del Marroc i una d'Afganistan. Moltes d'elles no es coneixien i aquesta trobada i la mateixa creació del centre és una bona manera de posar-los en contacte i crear llaços d'ajuda i de suport.

L'única família d'Afganistan la formen la Iman, de cinc anys, la seva mare i la seva àvia. La Iman estava fascinada amb els instruments musicals que hi ha en el centre. "Serà músic" em deia la seva àvia,"Inshallah"  repetia. La petita Iman ha fugit d'Afganistan, ha passat dies creuant muntanyes i vivint al bosc, ha estat retinguda per les autoritats turques, ha arribat a Grècia després de tres intents, ha viscut als carrers d'Atenes i ara espera a Polycastro poder arribar a Alemanya, on ja hi viu el seu avi. Amb les seves cuetes i la seva cara de tremenda ella no ho expressa, però la mirada cansada i trista d'una àvia que ha vist patir molt la seva filla i neta ho diu tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada