dissabte, 4 de febrer de 2017

Petites vides penjades d'un fil

En Rashid té 17 anys i m'explicava que va fugir de Síria amb els seus pares i germans petits. Van haver de viure tres anys a Turquia, "tres anys sense estudiar, treballant com a sastre,  per això he oblidat molt de l'anglés que sabia". En realitat es comunica molt bé en anglés. Li encanten els idiomes i feia broma dient que serà un gran traductor: àrab, turc, anglés i ara grec a l'escola..... A més, també volia fer classes  d'espanyol i francés! El camí fins a Grècia ha estat dur, però en Rashid no perd el somriure ni l'esperança en un futur millor per la seva família.

Hi ha molt menors però que arriben sols a Europa. Es calcula que a Grècia n'hi ha uns 2.400, i que d'aquests, més de 1600 viuen al carrer. Se sap també que uns 10.000 han desaparegut després de trepitjar territori europeu. Són considerats col·lectiu vulnerable (igual que la gent gran, persones amb minusvalies i els infants) però això no treu que el seu llarg i complicat viatge i la difícil situació que viuen en molts dels camps els portin a patir un deteriorament de la seva salut mental i a tenir sovint atacs de pànic. La vida que els espera un cop arriben a Atenes no és massa millor, no hi ha prou centres d'acollida per a tots i molts vaguen pels carrers de la capital, convertit-se en presa fàcil per a tot tipus de màfies i traficants. Si no tenen ajuda d'alguna ONG o autoritat, tenen moltes dificultats per tramitar el dret d'asil i intentar sortir de Grècia de manera clandestina es converteix en la seva única oportunitat d'arribar al país desitjat.

Els camps i centres d'acollida intenten oferir-los programes i activitats amb els quals puguin aprendre i es mantinguin ocupats. Un d'aquests programes ha tingut lloc al camp de Moria, sota el títol "Minors in Moria, Dreaming with hope" (Menors a Moria, somiar amb esperança).  Algunes de les seves reflexions sobre qui són i que volen arribar a ser es podiem llegir en una exposició d'un tranquil café de Lesbos. Què voldrien arribar a ser? Somnis similars als dels nostres joves: futbolistes, enginyers, pintors, metges,  pilots..... Afegeixen però frases que t'arriben dins del cor: trobar la mare, reconstruir Afganistan o "ser una bona persona com ho són els europeus"
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada